domingo, 12 de octubre de 2008

Taj Mahal i Rajastan





























Fa estona que no diem res, i aqui els dies son tant intensos que ara, recordar el que vem viure a Agra veient el Taj Mahal queda molt llunya. Pero aixo no s'oblida i us podem dir que es una autentica meravella i mes al coneixer que es un monument fet pert Amor a una dona ; el maraja, al morir la seva segona esposa tenint el seu catorze fill, es va entristir tant que va decidir dedicar-li aquest palau. Passem llargues estones contemplant com repica el sol sobre el marbre blanc i aquest agafa diferents tonalitats.
Ens dirigim a Jaipur, on vivim varies experiencies amb la gent d'aqui.Es nota que es una ciutat gran, ens intenten timar una mica, pero ja portem uns dies a l'India i comenzem a saber veure qui s'acosta amb bones intencions i qui no. No ens hi acabem de trobar a gust.
El trajecte cap a Pushkar es maco.Xarrem amb un home entranyable, l'amatrallem a preguntes sobre les costums dels hinduistes. Pushkar es una ciutat sagrada pels hinduistes, on hi realitzen rituals al llac. Es increible veure com es banyen al llac amb la posta de sol, l'aigua es guarrissima!!!Ens instalem uns dies a una guesthouse portada per una familia del poble que ens tracta molt be.Fem alguna caminada, una volta amb moto i passem molta calor!! qui diria que es l'Octubre.
Seguim la ruta cap a Udaipur, aqui es comenza a notar l'essencia del dessert,amb boniques postes de sol, les cases tipiques ( havelis ), i molts colors en la roba de la gent.
Arribem a Jaisalmer, on ens quedem amb la boca oberta vivint la vida del desert.
No tenim paraules, el que si tenim es el cul pelat d'anar amb camell!!!!







12 comentarios:

disfruta la fruta dijo...

Ei!!Seguim molt contents de com va el viatge.Estem coneixent molta gent de diferents paisos i estem encantats amb aquest pais!!
Cada dia es una petita aventura!!
Ens feu riure i emocionar amb els vostres comentaris!!
Gracies wapes i wapos!!
Petonets i somriures!
Namaste!

Anónimo dijo...

Que impresionant que és el Taj!!!

Nens, i quin domini amb els camells no? quina gràcia. A veure si us pilleu uns elefants, que segur que no fan tant de mal al culet, jejeje.

Quin record tant gran, tenir una foto amb una de les maravelles més grans, i lluint la samarreta del 30, això ha sigut un detallasso (snif, snif)!!

Per cert... ja explicareu això de Namastre, vaig una mica perdut.

Apali a cuidar-se!!

Anónimo dijo...

Hola nois. Tinc que dir-vos que a mi no m'enganyeu. No ens feu creure que sou a la India perque és mentida!! M'explico. La foto del Taj Mahal és molt maca però, és un decorat. Es veu clarament. Les fotos dels camells i la Mayra al desert, són de Tenerife. Per favor!! I la foto del Ramon amb aquells indis, es veu clarament que es la familia Amaya. La familia de "Los Chungitos i Azúcar MOreno". Una familia desestructurada totalment! De totes maneres, que vagi bé. Per aquí, la novetat és que últimament tinc gasos. Però suposo que deu ser com el marajá, són per amor. Us envio una abraçada molt gran i continueu gaudint del viatge. I dir a l'altre gent que us escriu. Que no s'espanti. Jo sóc així. No és que la medicació em senti malament.

Anónimo dijo...

oi meninos..
ja veig que el peregrinatge us està omplint..em fica molt content

Sé que amb paraules es queda curt tot plegat..però coneixent-vos és que se m’encomana des d’aquí només de sentir-vos..
Gràcies polits, per compartir tot això..

A Manralha comença sa tardor..així que tot bé.. no us preocupeu per res..
tarem x aquí.. sempre endavant

abraçada forta forta

Anónimo dijo...

Hola guapos!!!
Per aki tot segueix com sempre, no com vosaltres k cada dia es un paisatge i una experiencia nova, quina enveja!estem molt contents de k ho disfruteu tot tant, les fotos son una pasada no ni ha ni una k se li pugui fer una mala cara.
Molts petonets i una abraçada Joan i Sílvia!!!

Anónimo dijo...

Hola nois!!!!Per l'escrit i les fotos sembla que tot us va marxant bé.Ens al.legrem molt, ah! per cert Ramon no tens molta calor amb aquesta barba?, encara que així semblas més un indi. Totes les fotes son molt maques, però la del camel és preciosa (ulleres inclses).Encara que us ennyorem molt, estem contents per vosaltres i que podeu seguir fent el vostre cami.Per casa tot bé.
Molts petosns i moltes abraçades.

The mamas and the papas

Anónimo dijo...

hola benencaminatsesteu!!!
sós guapíssimos en las fotos. Jo soy el mas rubio de la ciudad mas gris del Bages.
Aquí tot fantàstic!! Jo he perdut la feina, el meu millor amic ha fotut el camp amb una dona guapíssima a l'altre punta del món, no tinc casa per passar l'hivern i fa un mes que no em fumo ni un cigarret ni derivats. Total, que no se que fotre amb la meva vida i amb el neguit que això comporta; saber de valtrus i veure aquestes fotos m'ajuda a treure el cap...en fi, que us estimo!!

Anónimo dijo...

Hola tati i tatu. em peto de riure amb la foto del camell! Totes són xulíssimes!!! Aprofiteu que aquí només es parla de crisi i és un coñàs!

Mauri ets la poll... pera.jajaja

Anónimo dijo...

Hey ho,

just wanted to say hello and have a look at your India pictures.

Here is yours in front of Taj Mahal :) http://www.intotheworld.de/indien/agra/

best regards,
Klaas

Anónimo dijo...

MAcuuus!

Tothom diu el matei però és veritat, QUINES FOTOS MÉS MAQUES,Mayra, aquella que estàs allà a la sorra...mmm...

Aprofiteu a tope que aquí no passa res de nou, només que arriba la castanyada, ahir vam anar a buscar bolets,...i aquestes cosetes!

Ah, que aquí també fa molta calor!

un petó enorme a tots dos!

Anónimo dijo...

Les fotos són una passada. El Carles ha conectat el google a la tele del menjador per a que les puguem veure més grans. La Júlia i el Guillem diuen si és que ja tenieu el carnet de camell. Un petó molt gran de part nostre i la tieta Dolors i el Pruden.

Danilsan dijo...

Manderians!!! A Manrússia comença a fer més fred, encara. El 17 d Gener, vaig a Andorra a fer ballar la gent d'allà. XD

A tope amb els camells i els culs pelats!!!

Petons, rialles, salut, abraçades, macedònia, antonies fonts, sarandongues, castanyes, marrameus i encara més petons!