LLARGA VIDA INDIA!!!

A l'endema d'un dia de molta pluja anem cap a Anantapur per visitar la Fundacio Vicenc Ferrer i alla comenca una sorpresa rera l'altre. Als minuts d'arribar coneixem en persona al Vicenc Ferrer i mantenim amb ell una conversa un tant subrrealista i alhora molt simpatica. Realment te una "empresa solidaria" muntada per aquella regio tan pobre i castigada, amb molta sequetat i males collites.

El que ha fet aquest home es increible : dona feina a milers de persones , ha creat escoles, hospitals, ajuda els disminuits psiquics i fisics...be, millor que xafardeixeu la pagina web: http://www.vicenteferrer.org/, alla ho expliquen millor, nosaltres ens em quedat sense paraules!

Despres de sortir d'aquella "bombolla de solidaritat"ens dirigim a Goa on em fet abus del repos absolut i em aprofitat per pair tot el viatge i els ultims aconteixements que han fet que quasi trontolli la nostre tornada. Ara solsament ens queda agafar els avions i poder tornar a veure-os amb un somriure i moltes histories a l'esquena.

Aprofitem aquesta entrada al blog per fer-vos saber que per nosaltres cada comentari que heu escrit ha sigut com obrir un regal, no podem fer res mes que donar-vos les gracies per la vostra companyia, els somriures que ens heu dibuixat i les emocions que ens heu probocat (van incloses les llagrimes, je, je..) i com, no per l'informacio metereologica, esportiva i derivats....i tambe pels silencis.

Mil gracies a tots i totes...sou genials!!!

Us estimem, sempre vostres!!

Mayra & Ramon

Elska,Gador,Takk o la visita a Sonrisas de Bombay

Al principi del viatge coneixem la ONG Sonrisas de Bombay a traves del llibre del seu fundador.El llibre ens agrada i entusiasme tant que no volem deixar escapar l'oportunitat de coneixer el seu treball amb els nostres propis ulls.Aixi que a l'arribar a Bombay passem dos dies coneixent diferents projectes que porten a terme.

Sonrisas de Bombay va neixer perque un barceloni va veure com tancarien un orfanat-escola per falta de recursos economics.Tal va ser el seu impacte que va decidir deixar la seva feina a Catalunya i dedicar-se en cos i anima a tirar endavant l'orfanat.D'aqui han sorgit mes projectes que Sonrisas de Bombay colabora amb entitats locals.

Nosaltres hem tingut l'oportunitat de coneixer els Diwalis (serien com les guarderies),aqui entre d'altres coses, s'ensenyen habits sanitaris i alimentaris tant als nens com a les families.Els Diwalis estan repartits entre els slums de Bombay,son com les faveles del Brasil,amb la diferencia que a Bombay aquets assentaments urbans conviuen amb grans edificis.Es increible veure un gratacel ( amb molts casos son hotels de luxe o oficines de multinacionals),rodejat de slums que en molts casos no tenen aigua potable,llum ni water.Tambe visitem una leproseria, on coneixem les grans dificultats que te la poblacio per rebre tractament i l'estigma social que te la lepra a l'India.

Hem pogut comprobar com aquesta ONG treballa per donar oportunitats(sobretot partint de l'educacio) als mes pobres.I es que en molts casos els nens dels slums nomes es poden dedicar a treballar, i gracies a Sonrisas de Bombay i a les entitats locals lluiten perque tinguin una educacio i un futur.

Per nosaltres ha sigut una de les experiencies mes maques del viatge.Per si voleu mes informacio : http://www.sonrisasdebombay.org/ , i molt recomanable el llibre "Sonrisas de Bombay.El viaje que canvio mi destino".

Ara estem passant uns dies a Hampi, amb molta calma i relax ( por fin!!).I dema ens dirigim a Anantapur a coneixer la Fundacio Vicenz Ferrer.

Oh Calcuta!!

El viatge de tornada a l'India es converteix en poc menys que un malson. I es que entrem per Raxaul, la frontera de les mercaderies amb el Nepal. Es una aglomeracio de camions,pols per doquier,polucio,soroll....els pocs hotels per dormir que trobem son de peli de por!!!No trobem cap viatger i decidim agafar un taxi cami de Bhodgaya.El viatge continua i el silenci ens acompanya.I es que creuem la regio del Bihar,una de les mes pobres de l'India.La carretera o millor dit el cami de carro, plena de prostitutes,nens despullats corrents amunt i avall,les cases fetes de palla...silenci i mes silenci.La nit llarga acaba i arribem a Bodhgaya,lloc on es va il.luminar Buda.Respirem mes pau i budisme per tots els costats.Nepal ja queda lluny!!!

L'India s'ens presenta amb tota la seva gran diversitat i complexitat a Calcuta.Hem estat sis dies a aquesta gran ciutat,ha sigut una experiencia brutal!!Tot els contrastos entre el mon de l'opulencia i el mon de la miseria aqui ficats,fan que aquesta ciutat tingui alguna cosa molt especial.I es que aqui es poden trobar botigues,bars,cinemes,cotxes,etc,a l'ultima moda mundial... convivint amb milers i milers de persones que malviuen al carrer!Parcs grandiosos que fan de pulmons de la city i respiren la polucio mes exagerada( despres de la dutxa la tovallola queda negre!!).Edificis colonials super ben cuidats amb edificis mes que decadents, per no dir les persones que viuen sense res.Cotxes nous i persones descalces tirant del carro.

Visitem la Casa de la Mare Teresa de Calcuta i el centre de moribunds....el Victoria Memorial,el museu Tagore,i caminem molt per "empaparnos" de la gent de la ciutat.Ah,i una visita al cine!!(quin fart de riure!)

Una muntanya russa molt interessant!!

P.D:Mentre els nostres politics,diaris i T.V ens parlen de crisis,desde aqui ens preguntem:De quina crisis parlem? De la opulencia?

NEPAL...AIRE FRESC

Els ultims dies a l' India els passem a Varanasi.Es la ciutat mes sagrada pels hinduistes, ja que aqui es on el riu Ganges mor. Passem les hores aseguts als gathes (escales que donen al riu) observant com es donen la ma vida terrenal i espiritual: I es que aqui veiem els nens jugant a cricket, persones meditant i fent yoga, gent rentant la roba al riu, les vaques banyant-se i gent purificant-se amb l'aigua sagrada del Ganges i el mes sorprenent, la incineracio dels hinduistes per despres tirar les cendres al riu...

Passejant amb barca no deixem d'observar i flipar com accepten vida i mort...L'aigua per cert, molt bruta!Malgrat les fortes emocions hi ha alguna cosa a Varanasi que ens hi fa sentir be.

Pero la ruta ha de seguir i ens dirigim cap al Nepal! Despres d'hores d'autobus arribem a Pokhara. El paissatge es totalment diferent!Estem rodejats de muntanyes, un llag enorme i molta calma. Aprofitem de tenir les Annapurnes tant a prop i fem un trekking de 6 dies acompanyats del nostre guia i amic Durba: Un nepali fora de serie!

Ho disfrutem moltissim!!Aire pur, silenci, animals, camps d'arros, verds boscos i majestuoses muntanyes. Un d'aquests dies ens despertem a les 4 de la matinada per pujar a Poon Hill (un pic de 3500 metres) i veure sortir el sol. Des d'aqui sembla que les Annapunes ens abracin...

Aquests dies ens van be per pair tot el viscut fins ara.

Ens acomiadem del nostre amic Durba (ja us explicarem la historia d'ell amb mes detalls), i passem els ultims dies al Nepal a Katmandhu.

Katmandhu ens recorda forza a l'India: Polucio, soroll, comerz...pero els poblets medievals del voltant ens recorden que encara estem al Nepal. A partir de dema l'India ens espera de nou!